RELACIÓ AMB ELS PARES

Una de les funcions del psicopedagog és coordinar i col·laborar en les entrevistes amb les famílies.

M'ha agradat molt com ho porta a terme la meva tutora de pràctiques i he tengut l'oportunitat d'implicar-me en aquestes activitats.

Sabem que la pedagogia sistèmica és una perspectiva que mira l’educació com un ecosistema i permet veure la realitat educativa com un tot vinculat als contexts familiars, històrics i socials i com això afecta l’aprenentatge.

Quan es tracta de nens amb TDA, el vincle entre les famílies i el context escolar, ha de ser encara més fort. L’entrevista amb els pares ens serveix per trobar les vies de comunicació i les actituds necessàries per establir una aliança com més eficaç millor entre l’escola i les famílies.

Per tal d'afavorir la comunicació entre l’escola i la família, es respecten les diferents procedències dels alumnes, amb la seva pròpia cultura i a la vegada s'intenta que els nens i les seves famílies es vagin implicant en la nostra cultura i la coneguin i respectin.

El nostre objectiu és que hi hagi una bona relació, amb un respecte mutu i confiança amb els pares, sempre en benefici dels alumnes.

Amb els nostres alumnes TEA, els pares moltes vegades es troben perduts i necessiten assessorament i que els escoltem, perquè és una situació difícil que afecta tota la família.

Hem de tenir clares les nostres metes i implicar els pares per tal que es comprometin a seguir en la línia que iniciam al centre. Hem de deixar clar que els pares són els primers que han de tenir autoritat i responsabilitat sobre l’educació del seu fill. 

Normalment hi ha bona voluntad per fer-ho, però el dia a dia és dur per a les famílies i moltes vegades el que volen és desconectar quan els nens són als centres escolars i no haver de seguir moltes pautes quan són a casa seva. Aquest problema és especialment greu quan es tracta de pares separats, que sovint cada un vol anar en una línia i no sempre coincideixen en les seves idees respecte als seus fills i amb la relació amb el centre escolar. 

Un exemple: Tenim el cas d'un nen que els seus pares no estan d'acord en quant a la medicació que pren el seu fill i quan està amb la mare la pren, però el pare creu que no la necessita i no li dóna. Davant aquest problema, hem hagut d'intervenir i intentar mediar, explicant la necessitat d'una continuitat en el tractament, però no ha resultat fàcil.

El contacte amb les famílies és freqüent i continu, al cas d'alguns nens és setmanal. Sempre per tal de crear una bona dinàmica entre escola i família.

Mitjançant aquests contactes, obtendrem molta informació que ens servirà per modular les relacions amb els nostres alumnes.

Algunes estratègies per millorar la comunicació amb les famílies i evitar frustracions i intercanvis de culpes i afavorir la cordialitat i l'empatia són:

1. Convocar ambdós pares i, encara que no puguin venir els dos, fer referència a l’absent: què diria ell o ella? Què opinaria si hi fos? Nosaltres els tenim en compte tots dos.
2. Disposició espacial: asseure’ns a prop, sense barreres al davant. Cuidar l’ambient on rebem els pares: llum, temperatura, soroll, espai, decoració, etc.
3. Disponibilitat temporal: és important no tenir pressa; si volem que els pares es relaxin i el sistema es manifesti, hem de disposar d’un cert temps.
4. No començar mai amb una actitud negativa..
5. Escoltar-los,  què pensen ells del seu fill, i com són les relacions a casa.
6. Permetre que drenin el seu malestar, sense emetre judicis.
7. Identificar quines són les seves actituds i sentiments respecte a la situació del seu fill (impotència, culpar el centre, culpar-se entre ells, negar el problema, idealitzar el seu fill, etc.).
8. Mirada sistèmica, empatia: “us respecto, amb tot el que porteu”.
9. Expressar el que ens sembla haver entès de les seves paraules (repetir-ho amb altres paraules, com ara: “sembla que vostè no sap què fer, està molt preocupat/enfadat/etc. per…”).