Sabem que la lectoescriptura és un procés social, psicològic i lingüístic i que s'aprén molt millor si es fa dins un contexte determinat i quan els nens tenen la oportunitat d'interactuar amb altres persones.
Aquest procés d'aprenentatge es complica quan les habilitats socials no són les esperades.
El mètode que estam utilitzant a l'aula de pràctiques depén de cada cas en concret, però pren com a base el mètode d'associació, utilitzant tota la experiència que els nens aporten a l'aula, és a dir els seus apenentatges previs i relacionam amb el que ens interessa que aprenguin. Així, és possible que aprenguin alhora tots els aspectes del llenguatge (llegit, escrit i parlat).
Ens resulta molt pràctic associar una imatge amb la seva grafia i així, globalment van aprenent la paraula i són capaços d'associar-la amb la imatge.
Aquestes imatges estan seqüenciades en funció de temes en concret i les anam introduint segons el projecte o centre d'interés tractat en aquest moment.
També resulta molt pràctic i motivador l'ús de l'ordinador i diferents programes com el Jclic, on hi ha activitats variades per treballar la lectoescriptura i que cada nen pot seguir al seu ritme.
M'ha sorprés la diferència en cada cas en particular en quant a l'adquisició d'aquest procés.Cada alumne, en funció de les seves necessitats va adquirint el procés a un ritme molt diferent, tot depén de les seves capacitats i habilitats.
El que és bàsic és el suport visual, els nens autistes comprenen millor les informacions visuals, que poden ser elaborades a partir de pictogrames (dibuixos), fotografies, paraules escrites,… que les informacions verbals. Aquests suports visuals els ajuden a millorar la comprensió, a situar-se en l’espai – temps (per exemple amb la creació d’horaris a partir de pictogrames, elaborant un horari que estigui format per dibuixos o fotografies de totes les activitats que farà l’infant durant el dia), a crear rutines, aprenentatges, a anticipar “què passarà” i “què faran”, per explicar dies especials que surtin de la rutina diària (suposem que el nen ha de fer una activitat que surt de la rutina diaria, anar el metge o d’excursió, li podem mostrar una imatge d’un metge o del lloc on anirà d’excursió per tal d’explicar-ho al nen i enganxar-ho a l’agenda, ajudant a situar-se quan i en quin moment ho farà). També ens ajuden a explicar les normes de conducta (per exemple, la norma de mantenir silenci es pot fer posant el símbol d’una boca amb un dit davant), a millorar la motivació i a treballar l’ordre a l’escola i a casa (un altre exemple seria tenir diferents caixes amb una fotografia amb el que ha d’anar a cada caixa, la caixa de les joguines, dels llapis, …).
També m'han resultat útils algunes webs consultades com a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada