El diagnòstic d’Autisme 

Sabem de la importància i dels avantatges d'un diagnòstic precoç per al desenvolupament dels nens amb TEA.
No es disposa de marcadors biològics per tal d'indentificar aquest transtorn i ens hem de basar en manifestacions clíniques.

Es sol detectar entre els 18 i els 24 mesos quan el transtorn és greu, però quan no ho és tant es diagnostica bastant més tard.

El diagnòstic d’Autisme l'han de dur a terme els especialistes en Salut Mental Infantil i Juvenil. Aquests especialistes realitzen una avaluació mèdica i neurològica àmplia, proves específiques per l’autisme, estudis complementaris (metabòlics, genètics, proves electrofisiològiques i neuroimatge) i valoren a l’infant o al jove per determinar el perfil evolutiu.

Com podem col·laborar des dels centres si sospitam d'un possible cas? 

Poden col·laborar en el procés de detecció precoç del TEA aportant dades objectives sobre el comportament de l’infant i del jove en l’entorn escolar.

Si sospitam de qualsevol pèrdua d’habilitats de llenguatge o a nivell social a qualsevol edat, podem estar davant un cas de TEA.

Aquest enllaç pot ser útil per conèixer senyals d’alerta de TEA segons els períodes d’edat :

"Compendi de senyals d’alerta de TEA segons períodes d’edat”. 

Què endarrereix el diagnòstic?

- Si es manifesta amb baixa incidència.

- Si els pares tenen dificultats en reconèixer símptomes subtils. 

- Manca d'informació dels professional d'atenció primerenca.

- El fet que el desenvolupament sensorial i motriu sigui adequat.

- El fet de tenir un desenvolupament normal i al cap d'un temps es doni una pèrdua d'habilitats.

·