dissabte, 1 de juny del 2013

Conclusions finals

Finalitzat el període d'assistència al centre, arriba el moment de reflexionar i aprofitar aquest espai interactiu per tal de deixar aquestes conclusions finals:
En començar aquesta tasca, tenia dubtes sobre si es complirien les expectatitves que m'havia creat, però vaig iniciar-la amb molta il·lusió, motivació i ganes d'aprendre.
Vull agraïr a la meva tutora i a tot l'equip docent per la bona acollida i la predisposició per incloure'm dins el seu projecte i vull felicitar-los per la seva tasca diària que fan amb tanta d'il·lusió i professionalitat. Han estat per mi un exemple a seguir i m'han oferir moltes possibilitats per tal de facilitat la meva tasca.
També vull agraïr als nens que m'han acollit com a una més i m'han mostrat molt de respecte. Són un encant.
Aquest àmbit d'intervenció era desconegut per a mi, ja que mai havia tengut contacte amb els nens amb TEA.
La meva tasca, en principi, ha estat conèixer els diferents àmbits d'intervenció de la psicopedagogia i implicar-me i participar el més activament possible en totes les seves tasques al centre.
Puc dir que m'he sentit molt integrada en la dinàmica del centre i amb els alumnes, fer feina amb aquests nens no sempre resulta fàcil: connectar amb ells, aconseguir motivar-los cap a l'estudi i tenir l'oportunitat de conèixer-los i intentar aprofitar al màxim els seus potencials. Tot i que ha estat una tasca molt diferent a la que jo havia fet fins ara, m'ha resultat molt didàctica i gratificant.
Crec que he aconseguit l'objectiu que em proposava d'interacturar en les tasques de la psicopedagoga i conectar amb els nens.
Els objectius marcats, els he anat aconseguint a mida que he anat apronfundint en les fases de la intervenció psicopedagògica, juntament amb la meva tutora.
Ha estat un procés mitjançant el qual he pogut connectar teoria i pràctica, aplicant gran part del que he après durant la meva formació a la UOC, així com els coneixements i habilitats que et donen els anys d'experiència en el món docent.
Hem treballat per tal de desenvolupar la competència del tractament de la lectura i la escriptura, aquesta constitueix un factor primordial per al desenvolupament de les competències bàsiques. Totes les disciplines curriculars inclouen aspectes relacionats amb ella. Hi ha diferents entrades al bloc que parlen sobre aquest aspecte i la seva relació amb les imatges, oferint diverses possibilitats interactives.
El que més m'ha sorprès ha estat les diferències que hi ha entre el nivell dels nens, cada un té unes habillitats i una capacitat molt diferent, així com uns ritmes d'aprenentatge que no es poden generalitzar, com passa a l'escola ordinària. Això implica una programació individualitzada en cada cas i unes mesures comuns que s'han d'adaptar i revisar contínuament.
M'agradaria continuar amb le segon pràcticum, desenvolupant un treball enfocat a tenir especial cura i atenció al desenvolupament de les competències bàsiques, ja que les habilitats que puguin aconseguir per desfer-se en la societat i ser el màxim autònoms, serà el més important que sel's pugui transmetre al seu període educatiu, molt per damunt dels coneixements teòrics.
Serà especialment significativa la competència d'aprendre per aprendre (el que suposa disposar d'habilitats per iniciar-se en l'aprenentatge i ser capaç de continuar aprenent de manera cada cop més eficaç i autònoma organitzant i planificant els propis aprenentatges i la feina). És precisament en aquesta línia on farem més incidència. També implicarà als pares i haurem de fer tota una sèrie d'activitats de conscienciació i d'aprendre a treballar junts i en la mateixa línia.
Com a autoavaluació, les dificultats que he trobat han estat sobretot d'organització dels dies que podia anar al centre, per tal de coordinar-ho amb el meu treball personal i el seguiment del meu bloc, així com els blocs dels companys.
Aprofit per felicitar els companys per la seva tasca als blocs, que m'han servit d'ajuda i m'ha agradat compartir.
Per finalitzar, diré que ha estat una experiència molt positiva i enriquidora per a la meva formació com a futura psicopedagoga, que sempre recordaré gratament i on hi ha hagut molta il·lusió, participació, col.laboració, solidaritat, responsabilitat, admiració i respecte.

divendres, 31 de maig del 2013

El diagnòstic d’Autisme 

Sabem de la importància i dels avantatges d'un diagnòstic precoç per al desenvolupament dels nens amb TEA.
No es disposa de marcadors biològics per tal d'indentificar aquest transtorn i ens hem de basar en manifestacions clíniques.

Es sol detectar entre els 18 i els 24 mesos quan el transtorn és greu, però quan no ho és tant es diagnostica bastant més tard.
El diagnòstic d’Autisme l'han de dur a terme els especialistes en Salut Mental Infantil i Juvenil. Aquests especialistes realitzen una avaluació mèdica i neurològica àmplia, proves específiques per l’autisme, estudis complementaris (metabòlics, genètics, proves electrofisiològiques i neuroimatge) i valoren a l’infant o al jove per determinar el perfil evolutiu.
Com podem col·laborar des dels centres si sospitam d'un possible cas? 
Poden col·laborar en el procés de detecció precoç del TEA aportant dades objectives sobre el comportament de l’infant i del jove en l’entorn escolar.

Si sospitam de qualsevol pèrdua d’habilitats de llenguatge o a nivell social a qualsevol edat, podem estar davant un cas de TEA.
Aquest enllaç pot ser útil per conèixer senyals d’alerta de TEA segons els períodes d’edat :


"Compendi de senyals d’alerta de TEA segons períodes d’edat”. 



Què endarrereix el diagnòstic?
- Si es manifesta amb baixa incidència.
- Si els pares tenen dificultats en reconèixer símptomes subtils. 
- Manca d'informació dels professional d'atenció primerenca.
- El fet que el desenvolupament sensorial i motriu sigui adequat.
- El fet de tenir un desenvolupament normal i al cap d'un temps es doni una pèrdua d'habilitats.





·   




dimecres, 29 de maig del 2013

Evolució dels nens amb autisme


Tot i que l'evolució als nens TEA és molt lenta, aquests dies al centre, he pogut veure els fruits del treball que s'està fent. En molts nens, els símptomes milloren amb el tractament i la edat. Però cada cas és un món i en aquest aspecte, l'evolució, també és molt diferent un cas d'un altre.
Els nens que tenen habilitats del llenguatge, pateixen una regressió al començament de la vida (abans dels tres anys de edat) semblen tenir un risc major que el normal a desenvolupar epilèpsia o activitat cerebral semblants a les convulsions. 
A l’adolescència, alguns nens amb autisme poden deprimir-se o experimentar problemes de conducta, i el seu tractament podria necessitar alguna modificació a mesura que fan la transició a la edat adulta. 

Aquesta evolució la podem constatar, tenint en compte diferents indicadors:
 
-Comportament:: Si es mostra més receptiu i tolera  millor les accions inesperades dels altres. 
Si participa i es mostra més relaxat.
Si pot seguir hàbits i rutines.
Si es va tornant més autònom, intentant fer les tasques sense demanar ajuda.

- Al joc: Si interacciona amb els altres.
Si accepta que companys o adults participin del joc.
Si gaudeix del joc.
Si extreu profit de les activitats lúdiques.

-Quan es comunica: Si es mostra més comunicador.
Si les seves produccions són cada vegada més completes.
Si és capaç d'expressar els seus sentiments.
Si és capaç d'evitar repeticions.

-Expressió corporal: Si demostra les seves emocions, es mostra rialler, alegre.
Si utilitza les mans per acompanyar les seves expressions orals. 
Si agafa amb més destresa els llapis i estris d'escriure i colorear.


dilluns, 27 de maig del 2013

RELACIÓ AMB ELS PARES


Una de les funcions del psicopedagog és coordinar i col·laborar en les entrevistes amb les famílies.
M'ha agradat molt com ho porta a terme la meva tutora de pràctiques i he tengut l'oportunitat d'implicar-me en aquestes activitats.
Sabem que la pedagogia sistèmica és una perspectiva que mira l’educació com un ecosistema i permet veure la realitat educativa com un tot vinculat als contexts familiars, històrics i socials i com això afecta l’aprenentatge.
Quan es tracta de nens amb TDA, el vincle entre les famílies i el context escolar, ha de ser encara més fort. L’entrevista amb els pares ens serveix per trobar les vies de comunicació i les actituds necessàries per establir una aliança com més eficaç millor entre l’escola i les famílies.

Per tal d'afavorir la comunicació entre l’escola i la família, es respecten les diferents procedències dels alumnes, amb la seva pròpia cultura i a la vegada s'intenta que els nens i les seves famílies es vagin implicant en la nostra cultura i la coneguin i respectin.
El nostre objectiu és que hi hagi una bona relació, amb un respecte mutu i confiança amb els pares, sempre en benefici dels alumnes.
Amb els nostres alumnes TEA, els pares moltes vegades es troben perduts i necessiten assessorament i que els escoltem, perquè és una situació difícil que afecta tota la família.
Hem de tenir clares les nostres metes i implicar els pares per tal que es comprometin a seguir en la línia que iniciam al centre. Hem de deixar clar que els pares són els primers que han de tenir autoritat i responsabilitat sobre l’educació del seu fill. 
Normalment hi ha bona voluntad per fer-ho, però el dia a dia és dur per a les famílies i moltes vegades el que volen és desconectar quan els nens són als centres escolars i no haver de seguir moltes pautes quan són a casa seva. Aquest problema és especialment greu quan es tracta de pares separats, que sovint cada un vol anar en una línia i no sempre coincideixen en les seves idees respecte als seus fills i amb la relació amb el centre escolar. 
Un exemple: Tenim el cas d'un nen que els seus pares no estan d'acord en quant a la medicació que pren el seu fill i quan està amb la mare la pren, però el pare creu que no la necessita i no li dóna. Davant aquest problema, hem hagut d'intervenir i intentar mediar, explicant la necessitat d'una continuitat en el tractament, però no ha resultat fàcil.
El contacte amb les famílies és freqüent i continu, al cas d'alguns nens és setmanal. Sempre per tal de crear una bona dinàmica entre escola i família.
Mitjançant aquests contactes, obtendrem molta informació que ens servirà per modular les relacions amb els nostres alumnes.
Algunes estratègies per millorar la comunicació amb les famílies i evitar frustracions i intercanvis de culpes i afavorir la cordialitat i l'empatia són:


1. Convocar ambdós pares i, encara que no puguin venir els dos, fer referència a l’absent: què diria ell o ella? Què opinaria si hi fos? Nosaltres els tenim en compte tots dos.
2. Disposició espacial: asseure’ns a prop, sense barreres al davant. Cuidar l’ambient on rebem els pares: llum, temperatura, soroll, espai, decoració, etc.
3. Disponibilitat temporal: és important no tenir pressa; si volem que els pares es relaxin i el sistema es manifesti, hem de disposar d’un cert temps.

4. No començar mai amb una actitud negativa..
5. Escoltar-los,  què pensen ells del seu fill, i com són les relacions a casa.
6. Permetre que drenin el seu malestar, sense emetre judicis.
7. Identificar quines són les seves actituds i sentiments respecte a la situació del seu fill (impotència, culpar el centre, culpar-se entre ells, negar el problema, idealitzar el seu fill, etc.).
8. Mirada sistèmica, empatia: “us respecto, amb tot el que porteu”.
9. Expressar el que ens sembla haver entès de les seves paraules (repetir-ho amb altres paraules, com ara: “sembla que vostè no sap què fer, està molt preocupat/enfadat/etc. per…”).

dissabte, 25 de maig del 2013



Pictogrames


















Els pictogrames són un recurs que utilitzan amb els alumnes amb transtorn TEA. Ajuden a les persones a comprendre el món que els envolta i s'utilitzen funcionalment de formes diverses.
Poden ser utilitzats com a agendes personals, ajudants per saber el que s'ha de fer en cada moment i planificant la vida dels nens. Vaig mostrar un exemple en l'entrada "Rutines" d'aquest mateix bloc.

Aquest període de pràctiques, he vist la utilitat dels pictogrames i el seu ús en diferents situacions. Realment, són de gran ajuda i els nens estan molt acostumat a la seva interpretació. Aquest recurs els ajuda a situar-se en l'espai i el temps i a anticipar-se a aconteixements, a expressar les seves inquietuts i sentiments, així com a comunicar-se d' una manera alternativa.

També són molt útils per  modificar conductes inapropiades, quan una explicació verbal no és suficient. Ens ajuden a tractar els problemes de conducta.
També per reforçar les explicacions, les imatges ajuden als nens a comprender millor el seu entorn i a sentir-se més segurs.

Serveixen per guiar procesos d' explicació de certes tasques, como per exemple aprendre a anar al bany.

Ajuden a comprendre aconteixements importants, aprenent a comportar-se correctament en les relacions amb altres persones.
A través dels pictogrames, es poden comprendre conceptes i incrementar el vocabulari de persones amb necesitats específiques d'aprenentatge, que aprendran més fàcilment a través d'imatges, utilitzant els pictogrames como a sistema alternatiu de comunicació, quan sigui necessari.


Hi ha diferents models de pictogrames: Boardmaker, Sclera, Arasaac... 

Podeu consultar diferents materials i aplicacions en aquesta web:

 http://www.pictoaplicaciones.com/


divendres, 24 de maig del 2013

MATERIALS DIGITALS PER A ALUMNES AMB TEA

Treballant amb els nens del centre de pràctiques, he vist que estan molt motivats per les activitats que es fan amb l'ordinador. Per a ells és un recurs que els facilita molt la tasca i pel qual no necessiten tenir les mateixes destresses, per les tasques d'escriptura i lectura, que amb material ordinari.

Podem trobar molts de materials, per exemple dins del Projecte Agrega basat en el software lliure i la Web 2.0.
Es tracta d’un seguit d’activitats multimèdia senzilles, concretes i adequades a les característiques dels alumnes amb TEA.

Els materials es poden previsualitzar i descarregar directament a l’ordinador per utilitzar de manera digital.

Exemples d’aplicacions: narracions a través de pictogrames, creació de ficcions, representació d’escenes, distingició de la realitat, invenció d’una història, creació de personatges, associació de formes amb objectes…

Cada activitat va acompanyada d’una fitxa amb els objectius, continguts, criteris d’avaluació i metodologia de treball.
Es presenten en castellà però són fàcilment adaptables al català, sobretot les que contenen elements més visuals.


També poden resultar útils els següents materials:

  • Zac Browser. Un navegador web infantil que prescindeix de la lectoescriptura per a la realització de las búsquedes emprant iconos representatius.             http://zacbrowser.com
  • Aprende con Zapo. Material per a l'ensenyança d'Habilitatsdades Socioemocionals que consta de dos llibres i un CD amb activitats per a l'ordinador.                                      www.aulautista.com/2011/02/08/aprende-con-zapo/


dijous, 23 de maig del 2013

 COMORBILITAT



Al centre de pràctiques són bastants els nens que tenen malalties associades a l'autisme i prenen diferents tipus de medicació segons cada cas.
Les persones amb autisme tenen major vulnerabilitat per a altres problemes que la població general. L'origen d'aquesta vulnerabilitat és:

   - Hi ha certes malalties que afecten el cervell que es presenten amb una major freqüència, com l’epilèpsia.
   - El fet d'haver d' adaptar-se a un entorn que no comprenen o que no està adaptat a les seves necessitats influeix alhora de generar altres problemes: ansietat, depressió, conductes violentes, obsessions, trastorns alimentaris o del somni, etc.

Malalties i trastorns més freqüents  associats a l’autisme:

- Hipoactivitat (adolescència i edat adulta) 
- Humor làbil 
- Baixa tolerància a la frustració 
- Crisi d'agitació (amb o sense causa aparent) 
- Impulsivitat 
- Autoagressivitat 
- Heteroagressivitat (menys freqüent que la autoagressivitat) 
- Respostes paradoxals als estímuls auditius 
- Alteracions del son 
- Trastorns de l'alimentació 
- Crisis epilèptiques


dimarts, 21 de maig del 2013


"La psicomotricitat és un lloc d' emociones, de recerca i de trobades" 

Saben que el joc és una necessitat bàsica per a tots els nens i un mitjà de relació.
Els nens TEA necessiten potenciar el seu desenvolupament mitjançant múltiples estimulacIons (visual, tèrmica, olfactiva, tàctil,...) que proporcionà informació al nen sobre el seu cos, sobre el ser entorn, sobre els límits del seu cos amb l'entorn i en definitiva permetrà adquirir i integrar en el desenvolupament del nen de manera armònica i equilibrada aspectes cognitius, motors i socio-afectius que integren la seva personalitat.
Al centre de pràtiques, els nens s'incorporen a les classes ordinàries de psicomotricitat i mitjançant el moviment, l'exploració, les vivències i les percepcions, obtenen la informació necessària sobre el seu cos i l'entorn que van interioritzant i ajuda a manifestar emocions i sentiments a través del cos.
Sempre van acompanyats d'una mestra que els permet tenir una atenció individualitzada alhora que interactuen amb el grup. Aquestes sessions els resulten molt motivadores i  permeten als nens expressar el que dessitgen i  viure les seves emocions i conflictes en interacció amb l'entorn.

Aprofitam per fer les intervencions necessàries de conductes d' expresió visual, postura, desplaçaments, comportament motor, ....
L'objectiu principal es promoure la comunicació, l'expressió i la creació i que els nens adquireixin autonomia progressivament en les activitats habituals i desenvolupin les seves capacitats afectives. 
El fet de relacionar-se amb els altres fa que vagi adquirint pautes elementals de convivència i relació social.

M'ha semblat interessant aquest vídeo sobre psicomotricitat amb nen TEA:

http://www.youtube.com/watch?v=7iWUeJ94XdA

Per documentar-nos:

Psicopraxis (2008) "Experto en Psicomotricidad Terapéutica" - Deficiencias visuales. España: Madrid
Penagos y Gibaja (2007) "Proyecto: Nos Movemos" España: Madrid

  

dilluns, 20 de maig del 2013

Patrons de conducta

La conducta del nen autista pot tenir un caràcter obsessiu, mostrant un interès excessiu per determinats objectes o activitats.
He observat que moltes vegades, quan estam intentant centrar l'atenció en una activitat, els nens intentan enfocar una conversa cap a les seves obsessions. L'estratègia seria no fer cas i reconduir la conversa cap a l'activitat que estam fent en aquest moment.
Poden mostrar  una autèntica fixació per un objecte, pel seu color, olor, textura, moviment,...Ho veuen com a una pertenència i es senten frustrats si no ho aconsegueixen.
En altres ocasiones els costa acceptar un canvi de rutina, pel fet de sentir-se segurs quan existeix un ordre i els successos són els que espera, per tant el que és inesperat pot resultat amenaçant per a ells.
Aquesta obsessió per l'ordre pot conduir-los a conductes ritualistes repetitives.
Em va cridar molt l'atenció el quadern d'una nena que té molta cura de l'ordre i és molt perfeccionista amb les seves produccions. La veritat és que sorprén la netedad i pulcritut de les seves activitats, però té l'inconvenient que és molt lenta i per exemple quan fem un dictat li costa seguir per la seva obsessió en fer una lletra molt bona.

Aquí us deixo unes imatges del seu quadern:




diumenge, 19 de maig del 2013

LECTOESCRIPTURA I AUTISME

Sabem que la lectoescriptura és un procés social, psicològic i lingüístic i que s'aprén molt millor si es fa dins un contexte determinat i quan els nens tenen la oportunitat d'interactuar amb altres persones.
Aquest procés d'aprenentatge es complica quan les habilitats socials no són les esperades.
El mètode que estam utilitzant a l'aula de pràctiques depén de cada cas en concret, però pren com a base el mètode d'associació, utilitzant tota la experiència que els nens aporten a l'aula, és a dir els seus apenentatges previs i relacionam amb el que ens interessa que aprenguin. Així, és possible que aprenguin alhora tots els aspectes del llenguatge (llegit, escrit i parlat).
Ens resulta molt pràctic associar una imatge amb la seva grafia i així, globalment van aprenent la paraula i són capaços d'associar-la amb la imatge.
Aquestes imatges estan seqüenciades en funció de temes en concret i les anam introduint segons el projecte o centre d'interés tractat en aquest moment.
També resulta molt pràctic i motivador l'ús de l'ordinador i diferents programes com el Jclic, on hi ha activitats variades per treballar la lectoescriptura i que cada nen pot seguir al seu ritme.
M'ha sorprés la diferència en cada cas en particular en quant a l'adquisició d'aquest procés.Cada alumne, en funció de les seves necessitats va adquirint el procés a un ritme molt diferent, tot depén de les seves capacitats i habilitats.
El que és bàsic és el suport visual, els nens autistes comprenen millor les informacions visuals, que poden ser elaborades a partir de pictogrames (dibuixos), fotografies, paraules escrites,… que les informacions verbals. Aquests suports visuals els ajuden a millorar la comprensió, a situar-se en l’espai – temps (per exemple amb la creació d’horaris a partir de pictogrames, elaborant un horari que estigui format per dibuixos o fotografies de totes les activitats que farà l’infant durant el dia), a crear rutines, aprenentatges, a anticipar “què passarà” i “què faran”, per explicar dies especials que surtin de la rutina diària (suposem que el nen ha de fer una activitat que surt de la rutina diaria, anar el metge o d’excursió, li podem mostrar una imatge d’un metge o del lloc on anirà d’excursió per tal d’explicar-ho al nen i enganxar-ho a l’agenda, ajudant a situar-se quan i en quin moment ho farà). També ens ajuden a explicar les normes de conducta (per exemple, la norma de mantenir silenci es pot fer posant el símbol d’una boca amb un dit davant), a millorar la motivació i a treballar l’ordre a l’escola i a casa (un altre exemple seria tenir diferents caixes amb una fotografia amb el que ha d’anar a cada caixa, la caixa de les joguines, dels llapis, …).

També m'han resultat útils algunes webs consultades com a:







dissabte, 18 de maig del 2013


L'autisme afecta cinc vegades més els nens. Per què?


Estructura de la proteína del SHANK1

M'ha cridat molt l'atenció que la majoria d'alumnes del centre de pràctiques són nens. He decidit consultar si hi ha una explicació científica. Si teniu més informació sobre aquest tema, ja direu.
"La gran desproporción entre niños y niñas con un Trastorno del Espectro del Autismo es algo que en los últimas décadas apenas ha variado, pero sin una respuesta.
 Un equipo internacional de investigadores intentó dar una respuesta válida a esta diferencia. El estudio titulado “SHANK1 Deletions in Males with Autism Spectrum Disorder ”, publicado en la revista “American Journal of Human Genetics”, fue realizado por un equipo internacional de investigadores liderado por elHospital Infantil (SickKids) de Toronto y la Universidad McMaster en Hamilton, Ontario.
Para llevar a cabo la investigación se analizaron los genes de 1.614 personas con autismo (1.158 del Canadá -898 varones y 260 mujeres- y 456 Europeos -362 varones y 94 mujeres-). En el estudio se ha identificado un gen conocido como SHANK1 que, cuando muta, puede ser responsable de desencadenar algunos casos de autismo. La familia de genes SHANK se compone de tres miembros (SHANK1SHANK2 y SHANK3), que codifican la conexión de proteínas para la formación y funcionamiento de la sinapsis neuronal. Aunque mutaciones en SHANK2 ySHANK3 ya han sido asociadas con casos de Discapacidad Intelectual y Autismo, la participación de SHANK1 era desconocida hasta ahora.
Cuando la sinapsis no se realiza correctamente debido a la mutación de un gen se pueden ver alteradas las capacidades de comunicación e interacción social propias del autismo. Aunque la razón todavía no se conoce, en mujeres, esta mutación no parece afectar a este problema de sinapsis, creando cierto nivel de inmunidad o de resistencia. No obstante, en casos mucho más severos, la proporción entre varones y féminas es de 1 a 1, es decir, que es muy probable que existan otros factores asociados que en casos muy severos rompen esta inmunidad femenina.
Lo más significativo, sin embargo, se encontró en una familia, donde seis personas tenían la alteración del gen. Los cuatro miembros varones de la familia tenían autismo, mientras que dos mujeres no se vieron afectadas por el trastorno del desarrollo a pesar de tener la misma mutación. “Ahora tenemos una visión más clara de por qué los hombres pueden ser más susceptibles al Autismo que las mujeres”, dijo el Dr. Stephen Scherer, científico principal y director del Centro de Genómica Aplicada en SickKids y el Centro McLaughlin de la Universidad de Toronto.
Esta investigación abre una nueva puerta a la detección del origen del autismo, ya que esta mutación genética ya identificada y relacionada con el autismo, es lo suficientemente significativa como para seguir investigando en esa línea. A su vez, la inmunidad femenina puede ser usada como un sistema a futuro para poder intervenir en varones. El año pasado publicamos una investigación que perseguía conocer los porqués de esta diferencia. Esta investigación se centró en el gen RORA y el efecto de las hormonas."




"Autismo, hacia una explicación del enigma".



Autismo, hacia una explicación del enigma és un llibre de referència molt  útil per a un grup molt heterogeni de persones, ja que és rigurós per als professional i també és útil per a les famílies.
Aquest és un llibre que es recomana a les famílies i a tots els professionals que passam pel centre de pràctiques, ja que es considera un material molt vàlid.


Libros: “Autismo, hacia una explicación del enigma”

Autora: Uta Frith,  professora de Desenvolupament  Cognitiu a l'Institute of Cognitive Neurosciencie del University College de Londres. Va escriure  aquest llibre l'any 2003.
Actualment, s'ha revisat i s'han afegit les investigacions en neuropsicologia més destacades dels darrers anys.
Es recomana especialment als pares, el capítol cinc “Lectura de la mente y ceguera de la mente”,  ajuda a entendre les dificultats i reptes als que s'enfronten aquests nens. El tractament del concepte de "ceguera de la mente" el converteix en un fil conductor i permet relacionar varis capítols entre sí.
Altres capítols com l'onze, “La observación del cerebro por medio de un escáner”, estan més orientats a professionales, tot i que segur serà d'interès pels pares. 
Al llibre s' exposen tres teories:
  1. La hipòtesi de la ceguera de la ment.
  2. La teoria de las virtuts de la ment autista.
  3. La falta de control de les accions a través dels sistemes  executius.
Ens ajuda a comprènder alguns dels principals dèficits amb els  que ens trobam en aquest trastorn.

Autismo - Entrevista a Uta Frith

 lunes, 8 de diciembre de 2008



EDUARD PUNSET: Existen muchas cosas que no sabemos sobre esto pero, ¿podrías decirme alguna de las enfermedades más recientes contra la que los científicos todavía estén luchando?


UTA FRITH: El autismo, por supuesto, es una de las enfermedades que me vienen a la mente como uno de los grandes misterios: sabemos que es una enfermedad del cerebro, que tiene una base genética o que afecta a bastante gente...

EDUARD PUNSET: ¿A un 1 por 1000?

UTA FRITH: No, mucho más: un 6 por 1000; es mucho más común de lo que se supone.


EDUARD PUNET: Como la esquizofrenia ¿sabes el porcentaje?

UTA FRITH: La esquizofrenia es posible que sea un 10 por 1000, quizá un 1% de la población. Y no me sorprendería que en el caso del autismo al final se halle que es de un 1%.

EDUARD PUNSET: Y sabemos mucho menos sobre el autismo que sobre el Parkinson o Alzheimer, ¿no?

UTA FRITH: Sí, y sin embargo se ha llevado a cabo mucha investigación, pero es una de esas enfermedades que realmente está relacionada con las funciones humanas más complejas; está relacionada con la comunicación y con la interacción social, no tiene mucho que ver con cosas más simples.

EDUARD PUNSET: Si alguien durante la evolución se presentara con un homínido y le pregunta ¿cuál es tu habilidad máxima, tu habilidad especial?

UTA FRITH: ¿Qué es lo que tú puedes hacer que el resto de los animales inteligentes no pueden hacer? Creo que diría que esa diferencia está relacionada con la capacidad de entrar en las mentes de otras personas, de comprender que otras personas pueden tener otros pensamientos en sus cabezas.

EDUARD PUNET: Y esto es lo que los enfermos de autismo no pueden hacer, ¿no?

UTA FRITH: ¿Conoces esa idea de que podemos atribuir conocimientos a los sentimientos de otras personas, que podemos comprender sus motivos psicológicos y, por lo tanto, predecir lo que hará la gente? Pues esta predicción es lo que nos hace tener tanto éxito. Hay una obra de Georges De La Tour en el Louvre de París, con la que he trabajado, donde se muestra esa tendencia tan compulsiva que tenemos de entrar en los estados mentales y los sentimientos de otras personas. Cuando lo miramos no podemos evitar el preguntarnos ¿en qué piensan estos personajes? Se trata de una escena social muy compleja y no necesitamos mucho para imaginarnos lo que sucede, sólo hay que mirar la escena y los personajes para comprender que están estafando a un joven de bien. Y es esta descripción la que yo digo que una persona con autismo sería incapaz de hacer. No podría comprender el hacer trampas, ni el mentir, y tampoco podría mirar al cuadro e interpretarlo así.

EDUARD PUNSET: ¿No podrían imaginar lo que los personajes están pensando?

UTA FRITH: No, lo que podrían es describir los hechos superficiales del cuadro. Los pueden disfrutar y apreciar de una forma completamente distinta. Me gustó mucho cuando una mujer con autismo me mandó un mensaje electrónico desde los EEUU de forma espontánea y me preguntó que por qué escribía sobre este culebrón y estas personas. Me decía que si ella miraba el cuadro podía ver cómo era superficialmente: lleno de colores como el rojo, marrones y naranja. Ella lo apreciaba de una manera diferente que no tiene por qué ser una forma peor, pero es diferente. Ella no está interesada en la manera normal de comunicación social que nosotros sentimos tanto. Ni siquiera utiliza estos mecanismos que nuestro cerebro ha hecho evolucionar en la interactuación con las personas, y gracias a la interacción con los cuadros.... Nosotros hacemos esto incluso cuando estamos enfadados con el ordenador, que aunque no es una persona, lo tratamos como si lo fuera, le chillamos y le decimos “has vuelto a hacer algo estúpido”. O sea que es algo que es muy activo en nosotros todo el tiempo, es algo que no tenemos ni que aprenderlo; pero es algo que los niños con autismo no saben hacer.

EDUARD PUNSET: Mientras comentabas la inteligencia oculta de De la Tour, estaba pensando en algunos antropólogos y paleontólogos cuando se refieren a la diferencia entre el Neanderthal y el cromañón. El Neanderthal era un poco como tu prototipo del autista. Una vez escuché a un antropólogo imitar una conversación entre un Neanderthal y un cromañón, este último se acercaba al Neanderthal y le decía “mira a la naturaleza moderna” y este le respondía “¿de qué demonios hablas?”.

UTA FRITH: Yo he hecho algunas especulaciones sobre esto, ya que es muy tentador pensar que nuestra habilidad para comunicar ha evolucionado y que es lo más típico del homo sapiens que no estaba presente en el Neanderthal. Y es uno de los grandes misterios: ¿por qué el hombre de Neanderthal, que tenía tanto éxito, se extinguió? Físicamente eran más fuertes que el hombre de cromañón, eran muy numerosos y habían sobrevivido a muchas penurias, de manera que, ¿qué pasó?. Y una de las especulaciones es que la fuerza física puede superarse con la agudeza mental, con la inteligencia. El hombre de cromañón podía haber sufrido decepciones y mentiras, y no habría tenido que ser necesariamente más fuerte para ser mejor que los otros. Pero esto es puramente especulación, no tenemos ni idea.

EDUARD PUNSET: Seguro que has visto muchas veces la película Rainman, con Dustin Hoffman.

UTA FRITH: Rainman ha sido un trabajo extraordinariamente importante porque incrementó la información en todo el mundo sobre el autismo. Creo que mostrarlo fue muy importante por varios motivos. Dustin Hoffman interpretó a esta persona con autismo como un adulto. Cuando se estrenó la película, la gente acababa de empezar a ser consciente del autismo, pero en conexión con niños autistas: como un niño dentro de una concha de cristal al que nunca se le puede alcanzar. Creo que la gente no sabía nada más que esto, y creo que tenía la idea de que al crecer se les pasaba. Pero Rainman fue muy importante porque mostró la personalidad completa de una persona autista típica que, por una parte, tenía una gran incapacidad y, por la otra, era extraordinariamente inteligente. Pues era capaz de tener, por ejemplo, una memoria excelente (recordaba todas las cartas que habían salido en una partida o los números y nombres de un listín telefónico). Y este caso de memoria excelente no es único, pero tengo que decir que no es muy frecuente. Puede coexistir esta capacidad con una falta completa de comprensión de por qué la gente interactúa con los otros, cuáles son los motivos y por qué lo hacen. De manera que el hermano de Rainman es el ejemplo paradigmático de homo sapiens manipulador que se aprovecha y lleva a su hermano para que gane en las mesas de juegos de apuestas. Rainman no tenía ni idea, utilizaba su memoria y lo hacía todo. Era tan inocente… y esto era muy hermoso de ver. De hecho creo que a todos nos gustaría ser un poco autistas porque nos proporciona la pureza, no hacer trampas, no manipular, no estar constantemente intentando imaginarse qué es lo que estará la otra persona pensando, o haciendo; qué efecto tengo en otros.

EDUARD PUNSET: Algunos neurocientíficos, neurólogos, afirman que cuando hay alguna parte del cerebro que se bloquea, las demás se intensifican.

UTA FRITH: Esa es una teoría muy interesante.

EDUARD PUNSET: ¿Y esto explicaría ese 10% de creatividad o de memoria que es el fuerte de los autistas?

UTA FRITH: Creo que es una buena hipótesis, aunque todavía no se ha demostrado, ni tiene una investigación experimental que la fundamente; pero pienso que hay algo de cierto. Es decir, que si a ti no te importan las trivialidades de la vida social y las críticas tienes mucho tiempo para desarrollar otros intereses, ideas originales que no has aprendido de otras personas, que no estás imitando, que no estás desarrollando para impresionar a nadie. Y se da el caso de que ha habido algunos pensadores muy originales que eran autistas, por ejemplo matemáticos, que presentaban tal pensamiento abstracto que realmente parecía que sólo podía haber surgido de ese tipo de aislamiento del mundo social.

EDUARD PUNSET: Una pregunta que no puedo responder es: ¿por qué el autismo es mucho más normal en los niños que en las niñas?

UTA FRITH: Bueno, esto quiere decir que hay algo en el cromosoma X o posiblemente en el Y. Y creo que existen algunos equipos de investigación que en la actualidad están investigando los fallos genéticos situados en el cromosoma X. Los niños sólo heredan un cromosoma X mientras que las niñas heredan dos. Así que es posible que si tenemos un segundo cromosoma X podemos recibir una cierta cantidad de protección en el caso de que uno de estos cromosomas tenga fallos. Desgraciadamente estamos especulando con todo esto y, tienes razón, yo no puedo responder a esa pregunta, nadie puede responder a esa pregunta y es uno de los grandes misterios que tienen que desvelarse. También se está especulando sobre el efecto de las hormonas, y una vez más, si existe una diferencia entre los sexos. Quizá algunas hormonas pongan el desarrollo del cerebro en un camino algo diferente durante el periodo prenatal.

EDUARD PUNSET: Ahora que podemos examinar el cerebro en funcionamiento, ¿tenemos alguna idea de lo que le sucede en el cerebro de un autista?

UTA FRITH: Es algo muy sutil, pero uno de los recientes hallazgos importantes e interesantes es que el cerebro de las personas autistas es más grande. Y lo que es muy interesante es que no es más grande al nacer, sino que se hace grande. Quizá comience a los dos años, y se para a los 9. Lo que parece que sucede es que, de vez en cuando, hay olas de crecimiento, posiblemente sinapsis, y no necesariamente en todo el cerebro, sólo en algunas partes y entonces - de la misma manera que en un jardín hay que podar de forma muy rigurosa -, esto es lo que hay que hacer con estos “pensamientos” que crecen con tanta abundancia, tenemos que arrancar unos cuantos para que al año siguiente vuelvan a crecer cuando comience otro período de crecimiento. Pero el período de poda es muy importante y parece ser que esto no sucede correctamente en el caso de los autistas.

EDUARD PUNSET: ¿Por motivos biológicos?

UTA FRITH: Por algún fallo en el programa biológico. Y por supuesto no sabemos nada sobre esto. El único trabajo avanzado en este campo, está relacionado con animales muy primitivos donde se puede analizar el sistema de visión, y se puede ver como proliferan las células, etc. y luego desparecen. Pero en los cerebros humanos no hay nadie que haya observado esto todavía. Estoy segura que finalmente lo haremos.

EDUARD PUNSET: Las personas muy autistas parece que funcionan siguiendo, no un método lógico, sino un método asociativo, como los animales.

UTA FRITH: Esa es una manera muy interesante de explicarlo. Creo que todos tenemos esa capacidad, y es una capacidad con la que podemos contar si fallan otras. El poder asociar y poder memorizar: sabemos qué dos cosas van juntas y reaccionamos hacia ellas como si fueran una unidad. Todo el mundo puede hacer esto, pero podemos sobrepasarlo, ya que también tenemos otras formas de aprender. Creo que las personas con autismo pueden ser muy lógicas y analíticas, porque ellas son las que son muy inteligentes, que no se pierden porque no les guste una persona o por prejuicios, y son muy objetivas ya que en realidad pueden utilizar reglas de lógica abstracta para llegar a ciertas verdades. Uno de los ejemplos que me gusta citar, que proviene de la literatura, es el del detective Sherlock Holmes. Es un ejemplo de persona muy lógica, que es exacta al tiempo que autónoma, y que es un poco autista, yo creo, porque no tiene ningún interés por las personas; está interesado en los mecanismos de su comportamiento, de lo que sucede cuando examina pruebas que se han hallado en el lugar del crimen, que pueden dar pistas sobre lo que sucedió. Y este es un mundo diferente, donde las personas con autismo pueden florecer y en donde creo que pueden enseñarnos mucho.


dimecres, 15 de maig del 2013

JOC SIMBÒLIC 
Escenificam escenes de la vida quotidiana







Una de les activitats que fem a la classe, és simular una escena de la vida quotidiana, com el fet d'anar a compar. Utilitzam objectes que podem comprar i vendre i diners.
Aquest joc, l'hem fet per parelles i primer cada un assumeix un rol (venedor o comprador) i després se l'han d'intercanviar. 
Tot i que els costa assumir els rols, i no confondre les oracions que han d'utilitzar quan són compradors i quan són venedors, els permeten usar la seva imaginació i interactuar amb materials, creant oportunitats per a la manipulació i l'experimentació. Així mateix, els anima a treballar cooperativament amb els altres.
Aquesta és una activitat que s'ha de repetir sovint per tal que la puguin interioritzar.
A continuació, aprofitam per treballar el càlcul i els problemes traslladant al paper les situacions de compra i venta. Així, aconseguim que aquestes activitats matemàtiques tenguin sentit per als nens, ja que és una situació que han viscut i han manipulats els elements dels problemes.
Els nens amb autisme no desenvolupen el joc de la mateixa forma que els nens amb desenvolupament típic, especialment quan es refereix als aspectes simbòlics del joc
Les deficiències en el joc simbòlic són part dels criteris per diagnosticar TEA.
Hi ha quatre passes per tal de facilitar el joc simbòlic:

 1. Crear una xarxa basada en el interès del nen.
 2. Model de juego simbòlic mitjançant l'ús de materials divergents.
 3. Modelar les intervencions verbals en el joc.
 4. Proporcionar quadres temàtic.