PRIMERA APROXIMACIÓ AL CONTEXT D’INTERVENCIÓ

Es fa una diagnosi del context des de l’enfocament de la intervenció psicopedagògica per a entendre millor la intervenció en els processos d’aprenentatge, concretament en la millora dels recursos que s’han d’utilitzar en el centre Gaspar Hauser.

Ens situem en un centre privat concertat, a Palma de Mallorca.

Durant el període de pràctiques estic desenvolupament aquesta tasca en una aula per a set alumnes TEA, de entre 11 i 13 anys. Aquesta aula està a l'escola Sagrat Cor de Palma.

Amb la ubicació de l'aula a un centre ordinari, es pretén acostar aquests nens a la realitat d'un centre escolar ordinari i facilitar la seva interacció i integració amb altres alumnes del centre, ja que comparteixen espais comuns i tenen un horari individualitzat que els permet poder assistir a algunes classes del curs de referència al qual pertanyen.

Aquesta aula es va crear per la necessitat de respondre a la manca d’atenció més especialitzada que rebien els nens TEA en aquesta zona.

El centre Gaspar Hauser, a més de comptar amb aquesta aula vinculada, també té altres aules a diferents escoles de les Illes Balears.

Des d'aquest centre educatiu, cada nen té una programació individualitzada. La ratio correspon a tres alumnes per professor.

S'utilitzen sistemàticament totes aquelles ajudes físiques, verbals, visuals, ...que són necessàries per aprendre.

Les àrees que es treballen són: cognitiva; socialització (habilitats bàsiques, hàbits d' autonomia, joc i cooperació); comunicació (llenguatge verbal i comunicació total) i motricitat.

Els serveis que ofereix aquest centre són: Tallers ocupacionals, Mini-residència, Assessorament, Servei d' atenció de les persones amb autisme, Suport a les famílies.

Aquest Centre està format per un equip multidisciplinar d’especialistes i terapeutes que intervenen en el Diagnòstic i tractament de l’Autisme i els transtorns de comunicació.

A més de realitzar orientació a les famílies. Entre els professionals que hi treballen, trobem: psicòlegs, psicopedagogs, logopedes, i terapeutes. Tots ells realitzen un treball psicoterapèutic que està dirigit a l’adquisició de nous aprenentatges i destresses, així com a millorar l’ambient familiar, escolar i social i aconseguir una millor i major integració dels nens amb els quals treballen. Així, la intervenció es fa a un nivell multidisciplinar: treballs amb els nens i treballs amb les famílies.

El perfil social i econòmic de les famílies és variat., però la majoria tenen un nivell mitjà. Tot i que els transtorns de desenvolupament no entenen de distincions ni classes socials.

Eln nens viuen a Palma, la mateixa ciutat on es troba l'aula.

Les famílies i nens, malgrat ser de diferents procedències, necessiten una atenció pels seus fills i acudeixen amb un clar objectiu, que els professionals siguen capaços d’ajudar-los a entendre el seu fill o filla, i que els proprocionen els recursos i habilitats necessàries per tal que aquests nens puguin portar una vida familiar, escolar i social el més “normalitzada possible”.

La finalitat és la detenció i intervenció primerenca en nens amb trastorn de l'espectre autista. Per tal d'aconseguir la màxima integració dins la societat.

Les dimensions d’anàlisi que ajuden a comprendre millor la complexitat del context d’aquest centre són:

• Assessorament i assistència tècnica de diversos aspectes de la comunitat educativa: famílies, professors, alumnes...
• Orientació escolar als alumnes en el seu procés d’ensenyament – aprenentatge.
• Coordinació i orientació de les adaptacions curriculars.

Aquest col·lectiu psicopedagògic ho integren: la directora, psicopedagoga i coordinadora del departament d’orientació psicopedagògic Maribel Morueco, juntament amb els professors d’Educació Especial, logopedes i altres psicopedagogs.

Les principals necessitats educatives dels nens autistes en quant al procés d'adquisició amb la lecto-escriptura, està molt relacionada amb el tractament de les imatges.

Els nens i nenes autistes presenten una baixa capacitat a l’hora de donar significat al món que ens envolta. Davant l’escassa capacitat que aquests nens mostren a l’hora d’etiquetar el món, i aprofitant la seva memòria icònica, les tasques que desenvolupem amb ells hauran d’estar sempre recolzades per materials de suport visual.

Les intervencións estan orientades a ajudar-los a que siguen capaços de simbolitzar el món que els envolta a través d’imatges. Aquesta intervenció es fonamenta en tres processos bàsics:

- Objectes reals (l’etiquetatge de l’entorn es fa amb objectes quotidians).

- Fotografies d’objectes reals. Aquest pas segueix a l’anterior i intenta que es reconegui el mateix objecte però amb foto. El fet de reconéixer l’objecte en una fotografia implica que el nen o nena el sap identificar, no físicament solament, aspecte que indica un nivell d’abstracció.

• Reconeixement d’objectes o accions a través de pictogragmes. Això implica un nivell més alt d’abstracció que els dos passos anteriors. El fet de reconéixer un objecte en un pictograma és molt important, perquè el nen o nena identifica l’objecte o acció a partir d’uns trets característics, i no a partir d’una imatge fidel a la realitat.
• La discriminació auditva selectiva fa referència a la inhabilitat que tenen alguns autistes per a seleccionarels diferents sons que els arriben procedents de l’entorn més immediat. Aquesta característicam es té en compte en les diferents sessions i de forma especial en la musicoteràpia, amb l’objectiu de fer que siguin capaços d’atendre els diferents estímuls de l’entorn. Així, un dels principals objectius és augmentar la sensibilitat del nen davant el seu entorn, discriminant diferents fonts sonores i incidir així en els seus processos de percepció i atenció.
• La ceguesa mental i les emocions fa referència a la incapacitat de reconéixer els estats d’ànim d’altres persones, és difícil per a ells saber si una persona està trista o alegre. Aquesta ceguesa mental és la que afecta la seva inhabilitat social. Erròneament, es pot pensar que els autistes són egoïstes, que només pensen en la seva necessitat. El que realment succeeix és que ells no se n'adonen del nostre estat real. No entenen les emocions. Els estats d’ànim són un rol social que caldrà que aprenguen durant tota la vida i aquest serà un aspecte fonamental d’intervenció en alumnes TEA.
  Els autistes, degut a la ceguesa mental, no són capaços de detectar les emocions en les altres persones ni amb ells mateixos. Aquest ha estat un factor a tenir en compte a l'hora d'interactuar amb ells. Degut a aquesta incapacitat de reconèixer les pròpies emocions, sovint reaccionen de manera agresiva (potades, rabietes i moviments autoestimulatoris) que els fan relaxar-se. Qualsevol moviment repetitiu fa que la ment es bloquegi als estímuls externs, cosa que causa un gran plaer per a ells, i per tant una relaxació davant l’entorn que ells no entenen. Aquesta situació d’autoestimulació han intentat ser reconduïdes, intentant incidir en la focalització de l’atenció i la percepció d’aquests nens i nenes.
  Es fa un tractament especial de les emocions a les programacions per tal d'aconseguir que poc a poc, es puguin enfrontar a les seves emocions, sentiments, i les vagin entenent i adquirint un major autocontrol.

Davant les dificultats de comunicar-se, la baixa capacitat en la discriminació autidiva selectiva, la ceguesa mental i el baix control de les seues emocions. Els nens i nenes autistes es troben totalment descontextualtizats dels entorns de situació d’interacció social.

En quant al llenguatge, els nens i nenes autistes mostren alteracions més o menys greus en el seu desenvolupament comunicatiu i lingüístic. Per tant, es fa necessària la intervenció dels professionals de la logopèdia.

Cap als dos anys cap autista presenta llenguatge i el poc que posseeixen va disminuïnt, paral.lelament , el mutisme i la pobresa gestual van baixant en intenció de comunicació.

Algunes de les característiques de l’assessorament psicopedagògic en l’educació dels nens autistes són:

- Exploració i diagnòstic psicològic en cada cas per conèixer el grau de dificultats que presenta cada nen a l'espectre autista.
- Reunions amb les famílies i els alumnes per atendre possibles problemes en l’aprenentatge i en la convivència.
-Seguiment i valoració dels alumnes.
-Coordinació amb les aules ordinàries.

L’assessor psicopedagògic com a professional estratègic es caracteritza per mantenir una perspectiva capaç d’aproximar-se als aspectes relacionals i pragmàtics de la tasca psicopedagògica, per tant és fonamental el vincle d’interacció que es construeix entre les diferents parts implicades, analitzant i comprenent els microsistemes que estan interconnectats entre sí i que intervenen en l’aprenentatge.

Pel que fa a la utilitat d’un model d’anàlisi del context d’intervenció, s'utilitza un model d’intervenció constructivista, on el psicopedagog no es centra només en l’estudi del contingut dels casos o de les intervencions, si no que també es centra en la comprensió i en l’anàlisi de la construcció del context relacional de la intervenció. (Solé).

Els destinataris, són els nens amb transtorn de l'espectre autista.

La comunicació els resulta molt difícil, ja que no saben utilitzar la pragmàtica, és a dir, les normes d’ús del llenguatge. Sovint aquesta situació comença amb problemes de comportament i amb altres problemàtiques associades (visuals, de parla, d'oïde, motòriques,...).

Davant aquest tipus de situacions els terapeutes intenten desenvolupar en els nens TEA una sèrie d’habilitats i competències que els permeta interactuar amb el seu entorn. S’intenta que aquests nens, dins les seves limitacions, puguin comunicar les seves necessitats i desitjos a la gent del seu entorn. També es tracta d' implicar les famílies i que la gent propera a ells entenguin les seves necessitats.

DEFINICIÓ DE LA FIGURA DEL PSICOPEDAGOG AL CENTRE DE PRÀCTIQUES

El lloc de treball de la psicopedagoga el definirem seguint tres grans blocs: la missió, les finalitats i les activitats. Mitjançant el conjunt d’activitats i tasques, dins del seu context, s'obtenen uns resultats que milloren la qualitat educativa.

La Figura de la Psicopedagoga al Gaspar Hauser

La missió

És de col·laboradora en la millora de la qualitat educativa del centre en dos grans àmbits:

- Mediació: Traspassa informació entre diferents docents interns i externs al centre, atén a l’alumnat amb les seves necessitats, assessora a partir de les demandes formulades, etc.

-Atenció a la diversitat de l’alumnat: Elabora els Plans Individualitzats dels alumnes.

S'encarrega dels recursos a utilitzar amb ells i de les ajudes de les diferents entitats colaboradores.

El què fa és docència, creació de recursos, atenció a la diversitat de l’alumnat, elaboració dels Plans individualitzats, assessorament i tramitació de beques i ajudes.

Actua sobre:

-Creació de recursos: Elabora materials i recursos, adaptan-los i fent-los més visuals, esquemàtics i motivadors.

-Atenció a l’alumnat: Dóna suport i reforç a diferents aules.

-Elaboració dels PI: Elabora els plans individualitzats i en fa un seguiment de cada cas, fent reunions amb cada tutor, amb l'equip docent i amb les familíes.

-Assessorament: Orienta els diferents professionals del centre i assessora els pares sobre aspectes educatius, psicològics, pedagògics, econòmics, etc.

-Tramitació de beques i ajudes: Tramita les beques dels diferents programes relacionats amb el cemtre.

-Organitza activitats solidàries per a la recaptació de diners (mercadet, trobades,...).

La seva tasca també és formar part de l'equip directiu, és la directora del cetnre i segueix els acords i les instruccions establertes pel centre i aplica la normativa.

A més a més, al tractar-se d’un centre concertat, s'encarrega de mantenir el contacte i les reunions amb els responsables de la Conselleria d'Educació.

L'objectiu final és millorar la qualitat educativa del centre educatiu, atenent a les necessitats de l’alumnat i garantir que tant els recursos com la metodologia són adaptats a cada cas.

Funcions o finalitats

-Atenció directe amb l’alumnat.

-Coordinació amb altres professionals per l’elaboració i el seguiment de les AC.

-Assessorament a professors/es, famílies i alumnes.

Tasques o activitats

Atenció directa amb l’alumnat: Mitjançant el treball individual i algunes activitats en grup, com les rutines de benvinguda.

Suport més personalitzat als alumnes que mostren més dificultats dins l’aula.

Coordinació amb altres professionals: A més d’estar totalment coordinada amb el professor/tutor dels alumnes, també es coordina amb els tutors de les aules ordinàries, a les quals alguns alumnes acudeixen per algunes matèries. Es fa el seguiment de cada AC.

Assessorament a professors, famílies i alumnes: dóna assistència tant a les famílies i als alumnes en temes psicològics, estratègics, econòmics... com als professors en qüestions de metodologia, recursos a utilitzar, eines, estratègies, etc.

CONCLUSIONS I PROPOSTES DE TEMES DE DEBAT.

El transtorn del desenvolupament definit per Leo Kanner i anomenat autisme està estudiat, però encara falta molt per descobrir sobre les causes biològiques o factors externs que provoquen la seua manifestació. L’únic sistema que avui dia trobem és un diagnòstic, que es realitza durant els primers mesos de vida, detectat a partir de l’observació que fan els pares sobre algunes conductes extranyes que veuen en el seu fill o filla.

Els nens autistes poden ser inclosos en la societat si són diagnosticats durant els primers estadis de vida i reben l’atenció que realment necessiten. Mitjançanmt aquesta experiència, he pogut observar que hi ha metodologies i formes de treball que ajuden a reorganitzar, a reestructurar l’entorn dels nens autistes i que permeten que vagin adquirint una major autonomia per tal de ser capaços d’interaccionar amb el seu entorn. Però en aquest sentit encara queda molt per fer.

Cal ser conscients que avui dia no existeix una cura davant el transtorn de l’Aspectre Austista, l’únic que podem fer és millorar la seva qualitat de vida per mitjà de l’educació d’aquestes persones i les seves famílies.

A l’igual que en totes les persones, els autistes no són tots iguals. Cadascun té la seva pròpia personalitat, en cadascun el transtorn es presenta d’una forma diferent. Per tant, es dóna una diversitat en l'aula i en el centre que està fent aquesta experiència molt positiva i enrtiquidora i de la qual estic aprenent molt.

Els temes que proposaria a debat serien:

-Convivència als centres: nens amb dificultats greus d'aprenentatge a les aules ordinàries.

-Estratègies educatives que utilitzam avui per augmentar la motivació dels alumnes.