Xiula - Verdura i Peix

¡TE REGALAMOS UN LIBRO PARA COLOREAR PERSONALIZADO
PARA TU  HÉROE y/o HEROÍNA!

https://hurraheroes.com/libro-colorear-todas-estaciones

talpet terratrèmol

Enllaços per veure es conte:

blob:https://www.youtube.com/90245913-9ab1-4ef4-a681-f99575114a4c

https://youtu.be/bnXi9gfSJl8

“Talpet terratrèmol” és un àlbum escrit i il.lustrat per L’Anna Llenas, una autora de la que ja coneixem d'altres lectures (El monstre de colors), ja que té molts llibres centrats en educació emocional.

Seguint en el respecte a les diferències individuals, el conte "Talpet terratrèmol” ens ajuda a comprendre que tots tenim coses que ens ajuden a desenvolupar-nos i altres que ens creen dificultats. Hem de conèixer les nostres dificultats, i aprendre a viure amb elles.

Les teves diferències no t’impediran aprendre, tu pots desenvolupar al màxim el teu potencial.

Aquesta presentació s'ha d'obrir amb power point per poder jugar de forma interactiva.

https://drive.google.com/open?id=1JAegJ8AgU1qvVh2t7bsjRi4s-5mxP97l

ACTIVITATS TALPET TERRATRÈMOL

1- Quins personatges participen en aquest conte?

2. Coneixes alguna persona semblant a Talpet Terratrèmol?

3. Quines són les etiquetes que li posen a Talpet?

4. Quines són les etiquetes que et posaries tu? Dibuixa-les

5. T’ha agradat aquest conte? SÍ     NO  

6. A qui li contaries?

7. Fes un dibuix del que més t’ha agradat del conte.

sopa de lletres

PARAULES QUE TROBARÀS A LA SOPA DE LLETRES:

ESCOLTAR HIPERACTIU MAGA MóN MOTIVAT NERVIóS PERD SOMIAR TERRATRèMOL

CARRIL CONCENTRAT DIBUIXAR DISTREU DIVERTIT DOLÇ ENERGIA TREN

Conclusions finals

Finalitzat el període d'assistència al centre, arriba el moment de reflexionar i aprofitar aquest espai interactiu per tal de deixar aquestes conclusions finals:

En començar aquesta tasca, tenia dubtes sobre si es complirien les expectatitves que m'havia creat, però vaig iniciar-la amb molta il·lusió, motivació i ganes d'aprendre.

Vull agraïr a la meva tutora i a tot l'equip docent per la bona acollida i la predisposició per incloure'm dins el seu projecte i vull felicitar-los per la seva tasca diària que fan amb tanta d'il·lusió i professionalitat. Han estat per mi un exemple a seguir i m'han oferir moltes possibilitats per tal de facilitat la meva tasca.

També vull agraïr als nens que m'han acollit com a una més i m'han mostrat molt de respecte. Són un encant.

Aquest àmbit d'intervenció era desconegut per a mi, ja que mai havia tengut contacte amb els nens amb TEA.

La meva tasca, en principi, ha estat conèixer els diferents àmbits d'intervenció de la psicopedagogia i implicar-me i participar el més activament possible en totes les seves tasques al centre.

Puc dir que m'he sentit molt integrada en la dinàmica del centre i amb els alumnes, fer feina amb aquests nens no sempre resulta fàcil: connectar amb ells, aconseguir motivar-los cap a l'estudi i tenir l'oportunitat de conèixer-los i intentar aprofitar al màxim els seus potencials. Tot i que ha estat una tasca molt diferent a la que jo havia fet fins ara, m'ha resultat molt didàctica i gratificant.

Crec que he aconseguit l'objectiu que em proposava d'interacturar en les tasques de la psicopedagoga i conectar amb els nens.

Els objectius marcats, els he anat aconseguint a mida que he anat apronfundint en les fases de la intervenció psicopedagògica, juntament amb la meva tutora.

Ha estat un procés mitjançant el qual he pogut connectar teoria i pràctica, aplicant gran part del que he après durant la meva formació a la UOC, així com els coneixements i habilitats que et donen els anys d'experiència en el món docent.

Hem treballat per tal de desenvolupar la competència del tractament de la lectura i la escriptura, aquesta constitueix un factor primordial per al desenvolupament de les competències bàsiques. Totes les disciplines curriculars inclouen aspectes relacionats amb ella. Hi ha diferents entrades al bloc que parlen sobre aquest aspecte i la seva relació amb les imatges, oferint diverses possibilitats interactives.

El que més m'ha sorprès ha estat les diferències que hi ha entre el nivell dels nens, cada un té unes habillitats i una capacitat molt diferent, així com uns ritmes d'aprenentatge que no es poden generalitzar, com passa a l'escola ordinària. Això implica una programació individualitzada en cada cas i unes mesures comuns que s'han d'adaptar i revisar contínuament.

M'agradaria continuar amb le segon pràcticum, desenvolupant un treball enfocat a tenir especial cura i atenció al desenvolupament de les competències bàsiques, ja que les habilitats que puguin aconseguir per desfer-se en la societat i ser el màxim autònoms, serà el més important que sel's pugui transmetre al seu període educatiu, molt per damunt dels coneixements teòrics.

Serà especialment significativa la competència d'aprendre per aprendre (el que suposa disposar d'habilitats per iniciar-se en l'aprenentatge i ser capaç de continuar aprenent de manera cada cop més eficaç i autònoma organitzant i planificant els propis aprenentatges i la feina). És precisament en aquesta línia on farem més incidència. També implicarà als pares i haurem de fer tota una sèrie d'activitats de conscienciació i d'aprendre a treballar junts i en la mateixa línia.

Com a autoavaluació, les dificultats que he trobat han estat sobretot d'organització dels dies que podia anar al centre, per tal de coordinar-ho amb el meu treball personal i el seguiment del meu bloc, així com els blocs dels companys.

Aprofit per felicitar els companys per la seva tasca als blocs, que m'han servit d'ajuda i m'ha agradat compartir.

Per finalitzar, diré que ha estat una experiència molt positiva i enriquidora per a la meva formació com a futura psicopedagoga, que sempre recordaré gratament i on hi ha hagut molta il·lusió, participació, col.laboració, solidaritat, responsabilitat, admiració i respecte.

El diagnòstic d’Autisme 

Sabem de la importància i dels avantatges d'un diagnòstic precoç per al desenvolupament dels nens amb TEA.
No es disposa de marcadors biològics per tal d'indentificar aquest transtorn i ens hem de basar en manifestacions clíniques.

Es sol detectar entre els 18 i els 24 mesos quan el transtorn és greu, però quan no ho és tant es diagnostica bastant més tard.

El diagnòstic d’Autisme l'han de dur a terme els especialistes en Salut Mental Infantil i Juvenil. Aquests especialistes realitzen una avaluació mèdica i neurològica àmplia, proves específiques per l’autisme, estudis complementaris (metabòlics, genètics, proves electrofisiològiques i neuroimatge) i valoren a l’infant o al jove per determinar el perfil evolutiu.

Com podem col·laborar des dels centres si sospitam d'un possible cas? 

Poden col·laborar en el procés de detecció precoç del TEA aportant dades objectives sobre el comportament de l’infant i del jove en l’entorn escolar.

Si sospitam de qualsevol pèrdua d’habilitats de llenguatge o a nivell social a qualsevol edat, podem estar davant un cas de TEA.

Aquest enllaç pot ser útil per conèixer senyals d’alerta de TEA segons els períodes d’edat :

"Compendi de senyals d’alerta de TEA segons períodes d’edat”. 

Què endarrereix el diagnòstic?

- Si es manifesta amb baixa incidència.

- Si els pares tenen dificultats en reconèixer símptomes subtils. 

- Manca d'informació dels professional d'atenció primerenca.

- El fet que el desenvolupament sensorial i motriu sigui adequat.

- El fet de tenir un desenvolupament normal i al cap d'un temps es doni una pèrdua d'habilitats.

·   

Evolució dels nens amb autisme

Tot i que l'evolució als nens TEA és molt lenta, aquests dies al centre, he pogut veure els fruits del treball que s'està fent. En molts nens, els símptomes milloren amb el tractament i la edat. Però cada cas és un món i en aquest aspecte, l'evolució, també és molt diferent un cas d'un altre. Els nens que tenen habilitats del llenguatge, pateixen una regressió al començament de la vida (abans dels tres anys de edat) semblen tenir un risc major que el normal a desenvolupar epilèpsia o activitat cerebral semblants a les convulsions.  A l’adolescència, alguns nens amb autisme poden deprimir-se o experimentar problemes de conducta, i el seu tractament podria necessitar alguna modificació a mesura que fan la transició a la edat adulta.  Aquesta evolució la podem constatar, tenint en compte diferents indicadors:   -Comportament:: Si es mostra més receptiu i tolera  millor les accions inesperades dels altres.  Si participa i es mostra més relaxat. Si pot seguir hàbits i rutines. Si es va tornant més autònom, intentant fer les tasques sense demanar ajuda. - Al joc: Si interacciona amb els altres. Si accepta que companys o adults participin del joc. Si gaudeix del joc. Si extreu profit de les activitats lúdiques. -Quan es comunica: Si es mostra més comunicador. Si les seves produccions són cada vegada més completes. Si és capaç d'expressar els seus sentiments. Si és capaç d'evitar repeticions. -Expressió corporal: Si demostra les seves emocions, es mostra rialler, alegre. Si utilitza les mans per acompanyar les seves expressions orals.  Si agafa amb més destresa els llapis i estris d'escriure i colorear.

RELACIÓ AMB ELS PARES

Una de les funcions del psicopedagog és coordinar i col·laborar en les entrevistes amb les famílies.

M'ha agradat molt com ho porta a terme la meva tutora de pràctiques i he tengut l'oportunitat d'implicar-me en aquestes activitats.

Sabem que la pedagogia sistèmica és una perspectiva que mira l’educació com un ecosistema i permet veure la realitat educativa com un tot vinculat als contexts familiars, històrics i socials i com això afecta l’aprenentatge.

Quan es tracta de nens amb TDA, el vincle entre les famílies i el context escolar, ha de ser encara més fort. L’entrevista amb els pares ens serveix per trobar les vies de comunicació i les actituds necessàries per establir una aliança com més eficaç millor entre l’escola i les famílies.

Per tal d'afavorir la comunicació entre l’escola i la família, es respecten les diferents procedències dels alumnes, amb la seva pròpia cultura i a la vegada s'intenta que els nens i les seves famílies es vagin implicant en la nostra cultura i la coneguin i respectin.

El nostre objectiu és que hi hagi una bona relació, amb un respecte mutu i confiança amb els pares, sempre en benefici dels alumnes.

Amb els nostres alumnes TEA, els pares moltes vegades es troben perduts i necessiten assessorament i que els escoltem, perquè és una situació difícil que afecta tota la família.

Hem de tenir clares les nostres metes i implicar els pares per tal que es comprometin a seguir en la línia que iniciam al centre. Hem de deixar clar que els pares són els primers que han de tenir autoritat i responsabilitat sobre l’educació del seu fill. 

Normalment hi ha bona voluntad per fer-ho, però el dia a dia és dur per a les famílies i moltes vegades el que volen és desconectar quan els nens són als centres escolars i no haver de seguir moltes pautes quan són a casa seva. Aquest problema és especialment greu quan es tracta de pares separats, que sovint cada un vol anar en una línia i no sempre coincideixen en les seves idees respecte als seus fills i amb la relació amb el centre escolar. 

Un exemple: Tenim el cas d'un nen que els seus pares no estan d'acord en quant a la medicació que pren el seu fill i quan està amb la mare la pren, però el pare creu que no la necessita i no li dóna. Davant aquest problema, hem hagut d'intervenir i intentar mediar, explicant la necessitat d'una continuitat en el tractament, però no ha resultat fàcil.

El contacte amb les famílies és freqüent i continu, al cas d'alguns nens és setmanal. Sempre per tal de crear una bona dinàmica entre escola i família.

Mitjançant aquests contactes, obtendrem molta informació que ens servirà per modular les relacions amb els nostres alumnes.

Algunes estratègies per millorar la comunicació amb les famílies i evitar frustracions i intercanvis de culpes i afavorir la cordialitat i l'empatia són:

1. Convocar ambdós pares i, encara que no puguin venir els dos, fer referència a l’absent: què diria ell o ella? Què opinaria si hi fos? Nosaltres els tenim en compte tots dos.
2. Disposició espacial: asseure’ns a prop, sense barreres al davant. Cuidar l’ambient on rebem els pares: llum, temperatura, soroll, espai, decoració, etc.
3. Disponibilitat temporal: és important no tenir pressa; si volem que els pares es relaxin i el sistema es manifesti, hem de disposar d’un cert temps.
4. No començar mai amb una actitud negativa..
5. Escoltar-los,  què pensen ells del seu fill, i com són les relacions a casa.
6. Permetre que drenin el seu malestar, sense emetre judicis.
7. Identificar quines són les seves actituds i sentiments respecte a la situació del seu fill (impotència, culpar el centre, culpar-se entre ells, negar el problema, idealitzar el seu fill, etc.).
8. Mirada sistèmica, empatia: “us respecto, amb tot el que porteu”.
9. Expressar el que ens sembla haver entès de les seves paraules (repetir-ho amb altres paraules, com ara: “sembla que vostè no sap què fer, està molt preocupat/enfadat/etc. per…”).